Albert Font construeix un univers suggerent on el tità Nosaür, gegant colossal, vaga per un mar immens unit per la boca a un tub que baixa del cel. Els tità és el lloc on habiten els humans, i la frontera entre aquests i el món conegut. La trama segueix la Ranriu, una jove que viu en aquest entorn fràgil, que comença un viatge per trobar la seva germana desapareguda. A mesura que avança la història, el relat aprofundeix en el sentit de la pèrdua: la desaparició, el record i la necessitat de trobar un lloc en un món canviant. L’estil d’escriptura és complex però el ritme és àgil, el que li confereix al text una gran qualitat literària. Per altra banda, destaca la manera com l’autor tracta el dol sense caure en el dramatisme excessiu. En conjunt, és una obra que emociona i convida a pensar.
A la portada, la imatge del gegant emergint entre núvols contrasta amb la figura humana, petita i gairebé vulnerable, que reforça el to del relat. En definitiva, captura l’essència del llibre amb sensibilitat i impacte.
