
Valoració: ★☆☆☆☆
Aquest llibre és una peça enigmàtica i desconcertant. Roberta Sparrow planteja reflexions sobre el viatge temporal amb un estil que s’allunya de l’exposició científica o filosòfica clàssica. En lloc d’una argumentació clara, l’autora desplega frases breus i simbòliques que semblen més pròpies de la poesia hermètica que no pas d’un assaig racional.
El resultat és una obra amb un cert aire poètic, i potser per això no he entès res. La manca de claredat i el caràcter críptic del text poden frustrar qualsevol lector que s’aproximi buscant una explicació sobre les paradoxes o les teories físiques del temps. Al contrari, el llibre s’assembla més a un conjunt de fragments destinats a suggerir atmosferes i intuïcions, sense voluntat d’explicar res de manera concreta.
Tot i el seu misteri i l’encant d’una prosa que a estones recorda més un oracle que una filòsofa, el text queda molt lluny de satisfer l’interès intel·lectual del lector comú. És una lectura que més aviat confon que il·lumina.
Portada
La portada és senzilla i austera: un fons de color vermellós amb textura irregular i el títol en lletres grogues centrades. Aquesta simplicitat transmet una sensació de serietat i d’enigma, però també pot resultar massa plana per atreure el lector modern. No és especialment atractiva, però tampoc desagradable: és una elecció neutra que reforça el caràcter misteriós del llibre sense destacar visualment.
*Sparrow, Roberta. La filosofía del viaje en el tiempo. Amazon Publishing. 60 pp.. ISBN: 979-85-99-82241-7
